Esporles: carrers de llegendes i tradicions

  

Esporles és una vila que traspua cultura popular arreu, literatura feta del poble per al poble, tanta que no hi ha racó amb la seva llegenda o tradició. Amb aquesta tresca es podran descobrir alguns indrets on encara ressonen relats de meravelles i misteris, de por i fascinació.

 

Misteris i personatges de llegenda

La ruta parteix de l’església parroquial, concretament a capella de sant Sebastià (primera de la dreta). Durant les obres de reforma de principis del segle XX, un picapedrer hi trobà un capellà emparedat. La sorpresa del poble fou tan grossa que pares i mares quan s’enfadaven amb els fills solien dir-los: “¡Te duré a veure es capellà!”

Ningú no sap on, però en una casa del barri de la Vila Vella vivia madò Tronca. Diuen que en morir, el rector anà a ca seva per fer la darrera oració. Quan s’acostà al llit on hi havia el taüt, el cos de madò Tronca pegà bot i s’aferrà a les bigues del sostre. Ja provareu de fer befa de l’esperit de madò Tronca!

Però si de por en parlam, quantes històries s’han contat a Mallorca de na Maria Enganxa! Diuen que prop del pont del carrer Gorg, allà on el torrentó s’estreny, a voltes sortia del fondal una mena de braç llargarut i llefiscós, i aglapia amb la mà ganxuda els ninets i ninetes que hi jugaven. Per tant, ben vius!

També deien que al petit barri de Son Torrat hi vivia una dona molt religiosa que nomia “la Beata de Son Torrat”. Amb els ulls voltats cap al cel repetia adesiara la frase: “Cos pecador, mortificaaaaa’t!”. I ella ben bé que el mortificava: però no per abstinència, sinó per excés!

Vora el pont del camí de Son Dameto hi ha un gran cocó dins el torrent. Conten que un gegant que anava cap a Valldemossa badava mirant el paisatge i no es fixà on posà el seu peuot pelut. D’ençà, els avis dels avis esporlerins començaren a dir-li a aquest clot “Sa Potada des Gegant”.

Una de les llegendes més famoses d’Esporles se situa a la Cova des Monjo. Conten que fa molts i molts d’anys un estrany personatge comparegué pel poble. Romania tot sol en una petita cova. Abans de morir, deixà un escrit al rector amb les fites per trobar un tresor amagat: era ocult sota un arbre que només es podia veure des des Castellet un determinat dia a l’any.

Fa molts i molts anys que per la vila passava un comerciant estellenquí de nom en Pere Porquer. Després de fer negocis per Palma, tornava cap al seu poble i solia romandre a l’hotel d’Esporles. Així una vegada i una altra... Però vet aquí que en una ocasió, en sortir el sol no hi davallà: la cambra era buida! Ningú no l’havia vist marxar i, de fet, mai més ningú no el tornà a veure enlloc! Durant molts anys el poble anà regirat. De fet, pares i mares deien als seus fills quan passaven per davant l’hotel: “No vos hi acosteu, que sortirà en Pere Porquer!”.

 

Archivos adjuntos